Ja arriba la calor i amb ella l'eterna pregunta; ja podem treure el bolquer?
L'estació de l'any, la temperatura o l'inici d'un nou curs, no hauria de ser un factor que ens fes plantejar un moment tan rellevant com aquest. Aprofitar el bon temps és posar al davant els interessos dels adults, deixant un pas enrere la realitat o necessitats dels infants.
El mal anomenat moment de "treure el bolquer", l'hauria d'indicar l'infant per tant, hauríem de fer un canvi de mirada i ser capaços de detectar en quin moment ell mateix vol deixar aquest bolquer.
És l'infant qui, a partir del seu desenvolupament maduratiu i neurològic, decidirà dur a terme aquest procés. Quan ho fa l'infant ho viu amb satisfacció, plaer i amb ganes de créixer.
El paper de l'adult serà fonamental durant aquest procés, guiant, acompanyant i oferint l'espai adequat; transmetent calma, seguretat, donant-li temps i respectant el seu ritme. Fet que ajudarà a l'infant a sentir-se recolzat en el camí.
Cada infant és únic i viu un procés maduratiu diferent, per aquest motiu, és necessari observar-lo i veure quins senyals mostra per valorar si és el moment d'iniciar aquest procés d'abandonament.
Hi ha diferents senyals, gestuals o orals, que els infants mostren temps abans de començar el procés; van adquirint la consciència corporal suficient per saber si tenen el bolquer mullat, identifiquen el moment que van a fer pipí, són capaços de retenir, el bolquer brut els incomoda...
El coneixement i l'observació de l'infant és el que permetrà adonar-nos del moment en què es troben i ser capaços de veure aquests senyals.
Temps i escolta són la base per poder acompanyar aquest moment i gaudir d'un altre pas important en la vida dels infants.
"La possibilitat d'establir una autoregulació al propi ritme, sense la coerció de l'adult, preserva els nens i les nenes de trastorns considerables a curt o llarg termini" MyrthaChokler
コメント