Mentre l'infant conquereix poder girar-se, rodolar, reptar, seure, parar-se i caminar, també aprèn a interessar-se, a provar i a experimentar, superant les dificultats que se li presenten en la quotidianitat dels seus dies. Emmi Pikler
Els infants fan ús de la seva motricitat no només per moure's, desplaçar-se d'un lloc a un altre, per aconseguir un objecte que li ha cridat l'atenció o per expressar les seves emocions, sinó merament per ser i per aprendre a pensar.
És, per tant, que els adults, tenint en compte el ritme evolutiu dels infants, han de vetllar per garantir una planificació de qualitat dins de la vida quotidiana. Això permet a l'infant tenir l'oportunitat d'experimentar, provar, posar en pràctica, abandonar i tornar a descobrir, per mitjà de la seva pròpia iniciativa, els seus moviments i les postures ja adquirides, gaudint plenament del camí.
Durant aquesta etapa, la realitat ens ofereix el terra com l'espai idoni que permet a l'infant poder arrossegar-se, desplaçar-se, gatejar, seure i caminar amb una actitud plena de confiança i seguretat. Aquesta percepció i sensació plena l'aconsegueix gràcies a la imatge positiva que té de si mateix davant de situacions prèvies, on s'ha vist totalment capaç de poder resoldre i aconseguir els seus propis reptes d'una manera competent. Entenent la competència com aquella intel·ligència innata que tenen els infants per poder portar a terme qualsevol acció d'una manera eficaç i segura amb totes les seves capacitats, independentment de l'estat maduratiu en què es trobi.
L'infant en tot moment es compromet amb la seva voluntat d'una manera física i mental. D'aquesta forma, l'infant es va construint i desenvolupant en l'àmbit cognitiu, social, emocional i motor., conquerint de manera natural l'espai que els envolta.
Aixecar el tronc i els seus avantbraços de la superfície, ancorant la pelvis cap a terra, sembla que els hi ofereix una panoràmica molt diferent de la d'estar estirat.
Aconseguir poder aixecar-se del pla més terrenal ofereix l'oportunitat d'observar el seu entorn des d'una perspectiva totalment innovadora. Apuntalar-se amb tres punts, i fins i tot amb dos, quan fins fa poc requerien el contacte del seu tronc amb la superfície, els hi permet poder accedir als objectes que més li criden l'atenció.
Posar-se a peu dret planteja l'opció de gaudir d'una nova visió. Aquesta postura resulta ser altament capritxosa, per la qual cosa l'infant busca maneres per tornar a terra sense deixar-se caure.
Aquest joc de trasllat del seu pes corporal permet als infants adonar-se de les possibilitats de combinar diferents zones de suport en les plantes dels seus peus, organitzant l'estabilitat en la verticalitat recolzant-se i confiant en el seu propi esquelet.
Biològicament l'infant sap si està preparat per llençar-se a caminar perquè sent la maduresa i disponibilitat de tots els elements necessaris per descobrir-ho. Primer ha de temptejar agafant-se a un suport, traslladant el pes del seu cos d'un peu a l'altre per poder desplaçar-se lateralment o cap endavant, desplegant tot el seu potencial d'aprenentatge.
El moviment es fa present des del primer moment de vida, posant-se en marxa d'una manera vertiginosa. Amb la manera de moure's que tenen els infants ens comuniquen la seva imperiosa necessitat de dir-nos que estan coneixent el seu propi món i tot allò que els envolta, de com els sorprèn les meravelloses descobertes dels seus aprenentatges i com sembla ser un miracle de vida.
Comments